Perquè això ve de lluny...

Sempre ha estat així? Doncs no! Com persona nascuda la 1986 que sóc, he viscut en plena era de creixement de les tecnologies. Jo creixia al mateix temps que ho feien elles.

Recordo vagament, una televisió petita (no com les d’ara) amb pocs canals i el pitjor de tot, sense comandament a distància!

També recordo quan va arribar el primer ordinador a casa... era un de gros que, com a regal, t’obsequiaven amb un curs d’explicacions de com funcionava aquell aparell tan complexa.

També recordo que per la meva primera comunió em van regalar un walkman amb cascos incomodes on escoltava “bom-bom chip”, "Viceversa" o “Michael Jackson”, eren Cassets que per gravar es tenia que posar celo en un lloc estratègic. El meu segon reproductor de música ja va ser un discman. I el tercer, cap els 14 anys ja va ser un discman que llegia MP3 on m’hi cabien moltíssimes cançons, em sentia molt orgullosa de tenir aquell aparell!

La meva primera consola era plegable, amb un sol joc d’una espècie de tennis on la piloteta passava de costat a costat (Déu meu! Que vella em sento al recordar aquestes coses...) Després, ja va venir la Nintendo Game Boy amb el Tetris i el Mario. També, recordo passar-me hores amb el meu veí jugant a la Sega Megadrive, la Nintendo 64 o la primera Play Station, allò sí que eren jocs autèntics!


Però l’aparell que em ve a la ment i em va deixar molt bon record va ser el regal de Nadal dels meus 10 anys: la agenda CASIO, amb la que, a demés fer les típiques funcions d’una agenda electrònica (guardar direccions, telfs, calculadora...) podies dibuixar les cares dels teus companys(tipus retrats-robots) i enviar-te missatges per infrarojos amb els teus companys de classe. Va ser tota una revolució.


El que a mitjans dels anys 90 es va posar molt de moda i també m’encantava era els TAMAGOTCHIS! Que divertit era cuidar del teu tamagotchi perquè no es moris! Com un fillet que totes portàvem penjant de la faldilla de l’uniforme. I com s’enfadaven les professores quan sonava! Recordo tenir que fer cua al Corte Inglés per comprar-lo!

Quan penso amb la tele d’abans em ve la imatge el club Super 3: l’Arare, les Tortugues Ninja o Bola de Drac! Com disfrutava mirant-los i cantant les cançons! En canvi, al Cine només hi anàvem de molt de tan en tan, era tot un esdeveniment: tota la família, amb crispetes, xuxes, beguda...

Després de tot això, ja va venir la meva pre-adolencència (1998-99) i amb ella vaig entrar a la era del mòbil, quin gran invent! El meu primer mòbil, com molta altre gent, va ser l'ALCATEL “one touch easy”. Recordo que les fletxes estaven en un lateral i que la pantalla era molt petita. Després ja va venir el Nokia amb una antena enorme. I pensar que actualment els mòbils son com son!! Mare meva!

Una gran revolució tecnològica que vaig viure va ser el DVD! Per fi podies tornar a començar la pel•lícula sense haver de rebobinar-la sencera. Allò de poder escollir un idioma o de tenir continguts extres era la ostia! Recordo, que a casa meva, jo vaig ser la primera a saber com funcionava el reproductor de DVD i vaig tindre que ensenyar a tots.


Però sense cap dubte, LA GRAN REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA, allò que va marcar un abans i un desprès va ser: l’ INTERNET. No era exactament com el que coneixem ara. Sinó que era un aparell complex que no permetia parlar per telèfon al mateix temps de que et connectaves, era car i no tenia gaires pàgines web. Aquesta és un altre, amb l’Internet va sorgir tot un nou vocabulari tècnic: xarxa, navegar, buscador, descarregar, favoritos, chatejar, etc. Que hagués sigut dels meus treballs sense Internet? Com ho hagués fet? Que complicat! De la mateixa manera que el Messenger...quin gran invent! Sortíem del col•legi i només arribar a casa ens connectàvem al Messenger i parlàvem durant hores, que ens dèiem?