Vet aqui el nostre video ... !!

dimarts, de gener 12, 2010

Tancament Assignatura

Oooohhh! Que aixó acaba!! Fa pena... Ha sigut una assignatura molt xula a la que he dedicat moltissimes hores però he descobert tot un món de possibilitats (com el títol de l'assignatura ;-) !) Jo fent un blog, un video i una pàgina web !??! qui ho diria!?

Es pot dir que ha sigut l'assignatura del primer semestre de Educació Social amb la que més he après, la que més m'ha agradat i la que em fet menys hores de classe (entre baixes i festes...)

M'enduc un bon record i estic segura que els coneixements apresos els faré servir en el futur, ja tinc unes bones eines per l'educació social! Mil Gràcies Eli !!! ah! i...... ENHORABONA pel baby !!

Pel que fa LA FIRETA, va estar molt bé!!! un dia dedicat al marketing.
Sincerament, gairebé no vaig veure els projectes dels companys, em vaig quedar al meu tenderete amb la meva cosina (encantadíssima de que vinguès!) Però pel que vaig poder cutillejar, em van agradar tots els projectes, a cadascún d'ells es notava esforç i dedicació dels companys. De totes maneres, el projecte sobre la conscienciació de la importància de l'alimentació em va agradar molt, un tema molt original! Igual que les noies que el feien sobre la discriminació laboral. O el grup de companys que va entrevista a Educadors Socials, van montar una paradeta molt xula!

Que quin és el què més m'ha agradat? Doncs el meu!!!! EL SILENCIO! ;)
Visita'ns a: http://elsilenciotics.jimdo.com/

Videojoc pel canvi...


He trobat un videojoc solidari i recomenat!

La ficció imita la realitat:

Intermon Oxfam ha creat un videojoc amb mines, guerrilles i perills diversos. L'objectiu és salvar a l'Aissa (el personatge que condueixes).
Com en moltíssims casos reals, la protagonista és una refugiada africana amb quatre fills. Has de fujir de les zones de guerra fins arribar a un camp de refugiats, a més, li has de conseguir menjar i aigua perquè sobrivisqui.

El que més m'ha sorprès és que quan caus a les bombes o no trobes menjar, en comptes del tipic Game Over, surt la següent frase:
"AIXÒ NO NOMÉS ÉS UN JOC. VOLS CANVIAR AQUESTA SITUACIÓ? ACTÚA!"

Com destinataris veig a una franja molt ample de població, des de nens i nenes de 8-9 anys fins homes i dones de 50 anys. Admès es pot jugar online o descargar-lo pel mòbil.
Si el faria servir? Doncs si! En el supósit d'estar ensenyant informàtica a nens o adults, l'utilitzaria perquè practiquessin i aprofitaria per explicar-lis la situació que viuen les moltes persones que intentan escapar dels conflictes armats d'arreu (Kenya, Somàlia, el Txad, Sudan...)

T'invito a provar-lo:
http://www.oxfam.org.au/refugee/public/resources/mobilephone_online.php

Article: Alfabetització Digital - Una Mirada Critica

dimarts, de setembre 29, 2009

Introducció


Fent un repàs al meu dia me n’adono que des de que em llevo fins que me’n vaig a dormir estic envoltada de mil aparells que em faciliten la vida: per començar, escric des del meu portàtil al mateix temps que surt música dels altaveus. Cada dia, em llevo amb un despertador-ràdio, agafo la llet de la nevera mentre un cafè es fa sol en una cafetera de càpsules i la torrada a la torradora, encenc el mòbil i escolto les notícies.

Fins i tot al bany hi puc trobar multitud d’aparells elèctrics! El raspall de dents elèctric, el secador, una bona llum per arreglar-me... Al sortir de casa, agafo la moto, em trobo semàfors, cotxes, bicicletes... al arribar a la feina m’assec davant del meu ordinador i allà m’hi quedo durant cinc hores i mitja, encara que, de tan en tan, faig servir la impressora, la fotocopiadora, el FAX o el telèfon...

Quan arribo a casa i miro la tele (noticies) mentre els fogons, el forn o el microones em couen el menjar... Surto de casa i trec diners d’un caixer automàtic...

Per la tarda a la universitat, trobo que hi ha tecnologia per tots costats: ordinadors, projectors, florescents, etc.

Perquè això ve de lluny...


Sempre ha estat així? Doncs no! Com persona nascuda la 1986 que sóc, he viscut en plena era de creixement de les tecnologies. Jo creixia al mateix temps que ho feien elles.

Recordo vagament, una televisió petita (no com les d’ara) amb pocs canals i el pitjor de tot, sense comandament a distància!

També recordo quan va arribar el primer ordinador a casa... era un de gros que, com a regal, t’obsequiaven amb un curs d’explicacions de com funcionava aquell aparell tan complexa.

També recordo que per la meva primera comunió em van regalar un walkman amb cascos incomodes on escoltava “bom-bom chip”, "Viceversa" o “Michael Jackson”, eren Cassets que per gravar es tenia que posar celo en un lloc estratègic. El meu segon reproductor de música ja va ser un discman. I el tercer, cap els 14 anys ja va ser un discman que llegia MP3 on m’hi cabien moltíssimes cançons, em sentia molt orgullosa de tenir aquell aparell!

La meva primera consola era plegable, amb un sol joc d’una espècie de tennis on la piloteta passava de costat a costat (Déu meu! Que vella em sento al recordar aquestes coses...) Després, ja va venir la Nintendo Game Boy amb el Tetris i el Mario. També, recordo passar-me hores amb el meu veí jugant a la Sega Megadrive, la Nintendo 64 o la primera Play Station, allò sí que eren jocs autèntics!


Però l’aparell que em ve a la ment i em va deixar molt bon record va ser el regal de Nadal dels meus 10 anys: la agenda CASIO, amb la que, a demés fer les típiques funcions d’una agenda electrònica (guardar direccions, telfs, calculadora...) podies dibuixar les cares dels teus companys(tipus retrats-robots) i enviar-te missatges per infrarojos amb els teus companys de classe. Va ser tota una revolució.


El que a mitjans dels anys 90 es va posar molt de moda i també m’encantava era els TAMAGOTCHIS! Que divertit era cuidar del teu tamagotchi perquè no es moris! Com un fillet que totes portàvem penjant de la faldilla de l’uniforme. I com s’enfadaven les professores quan sonava! Recordo tenir que fer cua al Corte Inglés per comprar-lo!

Quan penso amb la tele d’abans em ve la imatge el club Super 3: l’Arare, les Tortugues Ninja o Bola de Drac! Com disfrutava mirant-los i cantant les cançons! En canvi, al Cine només hi anàvem de molt de tan en tan, era tot un esdeveniment: tota la família, amb crispetes, xuxes, beguda...

Després de tot això, ja va venir la meva pre-adolencència (1998-99) i amb ella vaig entrar a la era del mòbil, quin gran invent! El meu primer mòbil, com molta altre gent, va ser l'ALCATEL “one touch easy”. Recordo que les fletxes estaven en un lateral i que la pantalla era molt petita. Després ja va venir el Nokia amb una antena enorme. I pensar que actualment els mòbils son com son!! Mare meva!

Una gran revolució tecnològica que vaig viure va ser el DVD! Per fi podies tornar a començar la pel•lícula sense haver de rebobinar-la sencera. Allò de poder escollir un idioma o de tenir continguts extres era la ostia! Recordo, que a casa meva, jo vaig ser la primera a saber com funcionava el reproductor de DVD i vaig tindre que ensenyar a tots.


Però sense cap dubte, LA GRAN REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA, allò que va marcar un abans i un desprès va ser: l’ INTERNET. No era exactament com el que coneixem ara. Sinó que era un aparell complex que no permetia parlar per telèfon al mateix temps de que et connectaves, era car i no tenia gaires pàgines web. Aquesta és un altre, amb l’Internet va sorgir tot un nou vocabulari tècnic: xarxa, navegar, buscador, descarregar, favoritos, chatejar, etc. Que hagués sigut dels meus treballs sense Internet? Com ho hagués fet? Que complicat! De la mateixa manera que el Messenger...quin gran invent! Sortíem del col•legi i només arribar a casa ens connectàvem al Messenger i parlàvem durant hores, que ens dèiem?

Conclusions:



Fent un anàlisi de tot plegat sem ocorren uns quants dubtes:

Si en 10-15 anys hi ha hagut aquests passos agegantats de la Tecnologia...com viuran d'aqui 100 anys? M’imagino viatges al espai, cotxes que es condueixen sols i robots que t’ho fan tot! Màquines que cada cop més substitueixen al home. Que serà de nosaltres?

Però per un altre cantó, em pregunto: com podia ser factible un món sense tecnologia? Sense electricitat? Jo no me l’imagino! Com podia la gent rentar la roba a mà? Escriure llibres a ploma? No tenir neveres? O sense anar tan lluny: com la gent podia viure sense telèfons? Jo ja estic malacostumada...

Pensar que es pot saber el temps que farà gràcies a un satèl·lit, que podem volar fins l’altre punta del món en un dia o que fent un sol clic podem contactar amb familiars que es troben a un altre continent... és al·lucinant! La tecnologia ens ha portat molta riquesa multicultural, gran capacitat de seleccionar informació virtual, desenvolupament del dit gròs (d'escriure missatges), mes comunicació... Però no tot és positiu: Que m'en dieu dels virus al ordinador que et borren tot alló que t'havies treballat? O del control que tenen sobre nosaltres? O els milers de persones que s'han quedat sense feina per ser substituïdes per màquines? ... Com tot a la vida, la tecnologia te els seus grans PROS però també el seus CONTRAS, no els olvidem.


Video: Evolució de la tecnologia